- Tots anem perdent coses importants - diu ell quan el telèfon para de sonar-. Oportunitats, possibilitats, sentiments que no tornaran... Forma part de la vida. Però dins els nostres caps (almenys jo ho penso així) hi ha una habitació on podem anar guardant aquests records. Una habitació organitzada com els prestatges d'aquesta biblioteca. I per saber on és la nostra ànima, hem d'anar fent fitxes. De tant en tant n'hem de treure la pols, airejar-la i canviar-ne les flors. Dit d'una altra manera, cadascú ha de viure dins la seva pròpia biblioteca.