Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Woa amb el W:O:A
Wacken Open Air. O el que és el mateix: festival a cel obert a Wacken, un poblet perdut 100km al nord d'Hamburg (molt al nord d'Alemanya, gairebé tocant Dinamarca) que d'ençà una generació acull el que s'ha convertit en el festival de heavy metal més gran del món.
La dinovena edició del festival ha acollit a 90 bandes i a més de 75.000 persones arribades de tot el món durant tres dies intensíssims. Aquesta és una imatge de la zona d'acampada i concerts del 2007:
Els habitants de Wacken se senten orgullosos de rebre les hordes del metal un cop l'any. Habiliten els jardins de les seves urbanitzacions i vénen menjar i beguda als metalheads que s'hi passegen. A tot arreu hi ha pancartes de 'Support Wacken', especialment al supermarket. La banda dels bombers del poble, Wacken Firefighters, interpreta cada dia unes cançons de música tradicional alemanya. Fins i tot ondeja una bandera espanyola en una de les cases: és un dels pocs llocs on pots oblidar-te de la cervesa i prendre un bon got de vi! Això no vol pas dir que els wackeners es morin de set. La cervesa alemanya és ben bona i no massa cara: 3.5€ per omplir el got del festival (0,4L) de la suau Becks o de la dolça Franciskaner. Fins i tot existeix una cervesa marca Wacken!
Un cop has esmorçat una bona cervesa i un pinchito o una salsitxa, ja estàs llest per presenciar un dels concerts que comencen cap allà a les 11 del matí. Cal a dir que el karaoke-discoteca ha xapat a les 5 i has tingut al menys mitja horeta fins arribar a la tenda (!) I també és moment de ser una mica chauvinista i esmentar l'orgull que t'envaeix en marxar de la carpa quan ja tanca i només sentir parlar castellà xD xD xD
Aquí hi ha un vídeo del concert principal d'enguany. Iron Maiden era el protagonista de la primera nit. Ha passat a la història de la música ja que ha tingut l'honor de formar part del 'A night to remember', una mena de concert enregistrat de la banda més gran de cada any i que surt a la venda uns mesos després.
I quin equip d'imatge nens! Els dos escenaris grans (True Metal Stage i Black Stage), els quals no se solapaven mai, tenien un joc de 5 o 6 càmeres de vídeo cadascun, incloses grues i càmeres de mà. Les imatges es projectaven en quatre pantalles gegants a fi que els baixets i els mandrosos puguèssin gaudir igualment de l'espectacle.
És el cas dels amants de la biergarten: un seguit de taules i bancs tipus pic-nic per asseure's a beure i a xerrar amb el primer que se t'apropa. Where are you from i It's your first time at Wacken són les frases més socorrides per iniciar una conversa. Si no trobes de què parlar, sempre pots cridar WAAACKEEEEN com si t'haguessin posseït, que tothom allà present et respondrà amb un crit de guerra igual. Potser sembla una animalada però... bé, és una animalada ^^
Però no ens oblidem del més important! Hem vingut fins aquí a veure METAL i és METAL el que tindrem. Cinc escenaris i noranta grups de tots els (sub) estils i èpoques. Dos grans, True Metal i Black; dos de mitjans, WET Stage (la carpa) i Party Stage, i el petitó del biergarten. Des dels clàssics Iron Maiden als vikings Ensiferum (TATARARA TATARARA), passant pels progressius Opeth i Cynic, els thrashers 3 Inches of Blood, Holy Moses, Exodus i els enormíssims Kreator (els meus blaus en son testimonis). I molts molts més!! (A mode de final de festa, els indescriptibles Lordi).
WACKEN ha fet història. Va començar l'any 1990 amb 7 bandes i poc més de 800 assistents. Ara, és 'La Meca del Metal': s'hi ha d'anar un cop a la vida. WACKEN té significat propi. Ara mateix em deixo moltes anècdotes per explicar, però bé, crec que és prou per avui. L'any que ve, més!
La dinovena edició del festival ha acollit a 90 bandes i a més de 75.000 persones arribades de tot el món durant tres dies intensíssims. Aquesta és una imatge de la zona d'acampada i concerts del 2007:
Els habitants de Wacken se senten orgullosos de rebre les hordes del metal un cop l'any. Habiliten els jardins de les seves urbanitzacions i vénen menjar i beguda als metalheads que s'hi passegen. A tot arreu hi ha pancartes de 'Support Wacken', especialment al supermarket. La banda dels bombers del poble, Wacken Firefighters, interpreta cada dia unes cançons de música tradicional alemanya. Fins i tot ondeja una bandera espanyola en una de les cases: és un dels pocs llocs on pots oblidar-te de la cervesa i prendre un bon got de vi! Això no vol pas dir que els wackeners es morin de set. La cervesa alemanya és ben bona i no massa cara: 3.5€ per omplir el got del festival (0,4L) de la suau Becks o de la dolça Franciskaner. Fins i tot existeix una cervesa marca Wacken!
Un cop has esmorçat una bona cervesa i un pinchito o una salsitxa, ja estàs llest per presenciar un dels concerts que comencen cap allà a les 11 del matí. Cal a dir que el karaoke-discoteca ha xapat a les 5 i has tingut al menys mitja horeta fins arribar a la tenda (!) I també és moment de ser una mica chauvinista i esmentar l'orgull que t'envaeix en marxar de la carpa quan ja tanca i només sentir parlar castellà xD xD xD
Aquí hi ha un vídeo del concert principal d'enguany. Iron Maiden era el protagonista de la primera nit. Ha passat a la història de la música ja que ha tingut l'honor de formar part del 'A night to remember', una mena de concert enregistrat de la banda més gran de cada any i que surt a la venda uns mesos després.
I quin equip d'imatge nens! Els dos escenaris grans (True Metal Stage i Black Stage), els quals no se solapaven mai, tenien un joc de 5 o 6 càmeres de vídeo cadascun, incloses grues i càmeres de mà. Les imatges es projectaven en quatre pantalles gegants a fi que els baixets i els mandrosos puguèssin gaudir igualment de l'espectacle.
És el cas dels amants de la biergarten: un seguit de taules i bancs tipus pic-nic per asseure's a beure i a xerrar amb el primer que se t'apropa. Where are you from i It's your first time at Wacken són les frases més socorrides per iniciar una conversa. Si no trobes de què parlar, sempre pots cridar WAAACKEEEEN com si t'haguessin posseït, que tothom allà present et respondrà amb un crit de guerra igual. Potser sembla una animalada però... bé, és una animalada ^^
Però no ens oblidem del més important! Hem vingut fins aquí a veure METAL i és METAL el que tindrem. Cinc escenaris i noranta grups de tots els (sub) estils i èpoques. Dos grans, True Metal i Black; dos de mitjans, WET Stage (la carpa) i Party Stage, i el petitó del biergarten. Des dels clàssics Iron Maiden als vikings Ensiferum (TATARARA TATARARA), passant pels progressius Opeth i Cynic, els thrashers 3 Inches of Blood, Holy Moses, Exodus i els enormíssims Kreator (els meus blaus en son testimonis). I molts molts més!! (A mode de final de festa, els indescriptibles Lordi).
WACKEN ha fet història. Va començar l'any 1990 amb 7 bandes i poc més de 800 assistents. Ara, és 'La Meca del Metal': s'hi ha d'anar un cop a la vida. WACKEN té significat propi. Ara mateix em deixo moltes anècdotes per explicar, però bé, crec que és prou per avui. L'any que ve, més!
Exclusivas y patinazos
Durante varias décadas del pasado siglo, el periodismo fue en España una profesión maravillosa. Yo aprendí como periodista como periodista a ver el mundo, a gozarlo, a sufrirlo, a reflexionar sobre la existencia humana, sobre la violencia, el dolor y la alegría, sobre la risa, la perplejidad y la lágrima. Ser reportero o cronista en esos tiempos no tan lejanos suponía disfrutar a diario, para lo bueno y para lo malo, de la intensidad palpitante y ardorosa de la historia y de la vida.
Las razones fundamentales por las que se extinguió aquel periodismo son diversas. La primera, económica, ya que resultaba muy costoso enviar gente por ahí fuera a ver que sucedía. La segunda razón es de corte político. Los políticos pensaron que muchos ojos contemplando un acontecimiento eran demasiados ojos. Y si eran varios los periodistas independientes que iban a contarlo luego, eran demasiados periodistas. La tercera razón es casi un asunto de supervivencia. A los reporteros se les ha pagado siempre muy poco en este país y para tener una estabilidad económica debían dejar de ser reporteros para ser jefes.
Hay otras razones. Al periodismo le pasa lo mismo que a la literatura: mucha gente se cree capacitada para escribir un libro y piensa que es sólo cuestión de tener tiempo y ponerse a ello.
*Javier Reverte. La Aventura de Viajar. Historias de viajes extraordinarios. (adaptació)