Adéu Ronaldinho!

Què faig ara amb el clauer amb el número 10 que posa Ronaldinho? Què faig amb el poster que posa campions i on surt agafant la Champions? Què faig amb els retalls de diari? Què faig amb els records?

Després de cinc anys en Ronaldinho ens diu adéu. Se'n va al Milan. Aquells que fa temps que el perseguien quan tots deiem que era intransferible, i que ara només ens ha faltat posar-l'hi un llacet. Va arribar a un club enfonsat i se'n va d'un club enfonsat. El primer any no es va guanyar ni res, però ningú es va emprenyar. Sabíem que lu bo estava per venir. Vam aprendre a saludar com ell i se'ns queia la bava amb les seves jugades.

Ens vam enriure del Madrid galàctic que havia preferit en Beckham i que no havia volgut a l'Eto'o. I vam guanyar una lliga, després de massa temps. Allà estavem amb la samba i cridant i saltant i demanant més, perquè sabíem que ens podíen donar més. I l'any següent 0-3 al camp del Madrid, el mític "Ja em puc morir" d'en Puyal, la segona lliga i la Champions. La Champions!

I tal com va pujar va baixar, i en picat i sense previ avís. En Ronaldinho va marxar i ja no tornarà mai més. Va ser gran però també l'ha cagat molt. Aquell camp nou en ple que li havia cantat el "cumpleaños feliz" ara el xiulava, ara perdia a poc a poc l'esperança. I al final vam passar a l'emprenyada general, als mocadors i al camp quasi buit.

Amb tot i des de la distància suposu que hem de dir, gràcies Ronaldinho.

*presentació de Ronaldinho al Camp Nou