Si el pecho del hereje había ocultado aún el huelo de alguna indiferencia hacia mí, es indudable que aquella pipa, agradablemente fumada en común, no tardó en fundirlo, convirtiéndonos en los mejores amigos del mundo. Parecía aceptarme de modo tan natural y espontáneo como yo a él, y una vez acabada la pipa, apoyó su frente en la mía, me rodeó la cintura y dijo que desde aquel momento estábamos unidos, o lo que era igual, nos habíamos convertido en amigos del alma. Él moriría con placer mí si hacía falta. En un individuo de tu propio país, semejante llamarada de súbita amistad hubiera parecido excesivamente prematura; hay de qué desconfiar mucho, pero en este salvaje las viajas reglas no tenían aplicación.
'Moby Dick'
HERMAN MELLVILLE
En record i expectància de les tards pretèrites i futures a la placeta fent cafésambfum, dient acudits dolents, deixant-les anar, rient i fins i tot plorant en alguna ocasió, i sobretot no anant a classe. Aprendria molt més parlant una hora amb vosaltres que estudiant totes les carreres del món.
Fumar en pipa
Publicat per
lara_stroncy
on dijous, 14 d’agost del 2008
Etiquetes de comentaris:
filosofia,
literatura
2 comentaris:
uooo com m'agrada que penjis cosetes al blog!!
i com m'agraden els moments a la placeta, quan 1 hora i mitja sense fer res es podia fer estupidament curta
allà és on es fa universitat, i més amb vosaltres
per cert, què tal les taronjes aquestes que he posat per aquí?
Molt maques ^^
Publica un comentari a l'entrada