W:O:A 2009

Bue, ha arribat el moment que us doni la tabarra amb la crònica del Wacken. Aquí ve:

Dimarts 28 de juliol

Et lleves a les set del matí i deixes la casa una mica decent. Busques la manera més adient per carregar la motxilla i la tenda de campanya-Lacasito. Agafes un tren i després un altre, i per últim un bus llançadora que et porta a la T-1 de l'aeroport d'El Prat. Allà t'hi trobes amb els amics i factures.

Per fi arribes a Hamburg. Agafes un taxi que et porti fins l'alberg, on has reservat quatre llits per cinc persones. Vas a dinar amb la intenció de tornar per fer la bacaina abans de sortir a la nit. Però et passes la tarda privant i després de moltes hores arribes a l'alberg ben entrada la matinada.

Dimecres 29 de juliol
Et despertes i condemnes el moment en què se't va acudir comprar sangria al LIDL. Arribes a l'estació de trens i endevines de seguida quin és el tren que has d'agafar. Et fiques al departament de "primera classe" i et preguntes si un revisor vindrà a fotre't fora. La teva germana s'envena el peu perquè ahir va caure. Tu no te'n recordes.

Arribes a Isenhoe, el poble més proper a Wacken amb tren. Per arribar-hi, agafes un altre bus. Preguntes on està el check-in dels passis de premsa i et diuen que "so far". Et tires tres hores caminant i descobreixes que estava molt més a prop que l'any passat. Te'n vas a beure al biergarten i et dediques a aguantar la birra a sobre el cap sense mans. Decideixes que l'himne del festival será aquell de "la banda más tarareada del mundo entero: PAN".

Dijous 30 de juliol
Fa fred i plou. Fa tant de vent que t'aixeques cantant Viento negro, fuego i acero, una versió catxonda dels Manowar, un grup que van d'èpics per la vida. Et passes el dia investigant la zona vikinga, i bebent. Cap a les set és el primer concert: Running Wild. Com que van del rollo pirata, et tires un rato intentant explicar als alemanys del costat que "pirata" en castellà és "gai". Cau un xaparrón d'aquells que fan història, però tens l'orgull pujat i tu hi aguantaràs com una campiona. Al següent concert, els mítics-però-monyas Heaven&Hell (abans, Black Sabbath), començaràs a dubtar d'aquesta decissió. Un cop acabi el concert sopes i busques roba d'abric. Te'n vas a beure.

Divendres 31 de juliol

Vols veure Suidakra a les onze i arribes tard. Descobreixes que han canviat l'horari. Fas una birra i busques els amics. Cap al tard toquen In Flames, i flipes. Després ve el Power Metal Afternoon, amb Dragonforce i Hammerfall. La nit acaba apoteòsicament amb Amon Amarth.

Dissabte 1 d'agost

Avui si que toca Suidakra, però no fins les dotze. Tot i que t'has llevat abans, marxes perquè la reunió d'Einherjer és més important. A l'hora de dinar toquen Crysys, uns catalans que han guanyat el concurs de bandes del festival. Un dels grups més burros, Testament, toca a quarts de tres. A sota la torralda, la gent fa olles com si res. Al vespre comença la Folk Night. Primer, In Extremo (una espècie de Ramstein amb gaites) durant el concert dels quals els amics t'agafen a traició i et fan fer crowdsurfing. Quan arribes al davant de tot sents com si acabessis de baixar d'una montanya russa. Volbeat amb el seu country metal fan un dels millors concerts del festival. Tornem al viking amb els Turisas a la carpa, i ja per últim Korpiklaani. Aquí s'acaba.

Diumenge 2 d'agost

Et lleves a quarts de set i fas la bossa. Mentre et baralles amb la tenda 2 seconds se't trenquen els pantalons [sic]. A l'entrada pilles un taxi fins l'aeroport. Intentes fer l'auto check in però la màquina et té mania i l'has de fer manual. Passes els controls i esmorces un café de litro. El primer vol és guai, però quan fas l'escala a Munich et preocupes per la teva salut. Spanair és el que té. Però finalment arribes a casa i no t'ho creus. Perquè la gent no va de negre? Et passaràs així uns dies.

Hi ha qui diu que és aquesta morrinya la que fa que en els tres dies següents es venguèssin les 10.000 entrades anticipades que hi ha a la venda fins Nadal.