Llegint El cavaller de la carreta m’he adonat que, en algun moment de la nostra Historia, algú va construir una torre secreta en algun lloc prop del mar. Allí hi va amagar tots els cavallers que, com Lancelot, eren capaços de lluitar per allò en què creien, per allò que els feia bategar el cor, pels seus valors, pels seus principis, pels seus somnis...
Jo mateixa no he dubtat ni un moment i he sortit a buscar la torre. Però, no l’he trobat. He travessat per camins enfilats i per ponts esmolats sense veure enlloc cap rastre d’un sol cavaller. Tristesa se m’ha acostat i m’ha fet asseure. Plorar no em val la pena ni m’ajudarà a trobar el cavaller perdut a la torre.
En tornar a muntar al cavall, en nom del meu Honor em prometo que no m’aproparé a cap home que no demostri davant la seva donzella que conserva els valors autèntics dels cavallers de la torre. On deu ser aquell qui em farà baixar del cavall?
2 comentaris:
Em sembla que aquí hi intervé la nostra amiga Fortuna, wenu això d'amiga estaria per veure. i diria que els cavallers se'ls va emportar l'aigua i ara nums ens queden els nans... disfressats de cavallers, això sí.
Sí, totalment d'acord. Però Fortuna crec que va ser assassinada un bon dia d'estiu mentre regava les flors del seu jardí.
Disfressats de cavallers... tenint en compte que, tot i que no conserven el valor cavalleresc, són agradables a la vista, molt ben observat ^^
Publica un comentari a l'entrada