Tancant la capsa del 2009

S’ha acabat. Un altre any ha passat. Arriba el moment de plantejar-se els objectius que t’havies marcat, els que has complert, els que continuen a la llista de coses per fer, les anècdotes noves que tens per explicar, les que ja toca guardar...

Ens posem nostàlgics i recordem les històries d’aquest 2009. Realment ha esta un any molt intens i ja tocava anar-lo acabant. Hem rigut molt i també ens hem desfet en llàgrimes. Ens hem superat i ho hem fet plegats. Hem lluitat per aconseguir allò que volíem i ho hem aconseguit. Però, pel camí també hem perdut moltes coses, potser masses. Conservar la dignitat no és fàcil i jo n’he anat fent bocinets pel camí.

Aquest any ha estat dur i considero que m’ha fet créixer força. Però, com qui omple un got d’aigua durant tot un any, ha arribat el final i s’ha vessat. Gotes de patiment, de cops desafortunats, de situacions totalment surrealistes, de moments caòtics, de dies d’Avid... Tot i això, m’he considerat sempre força optimista i en el got també hi ha gotes que em recorden que he tremolat en conèixer algú, que m’he apropat com mai a persones que tenia al costat i d’altres que s’hi han assegut, que hem fet creps, que m’he posat vermella, que he llegit mil històries, que hem pujat a molts núvols, que he dormit al sofà blanc, que he compartit llit, que he superat pors, que he passejat per Barcelona, que tinc un barret preciós, que el meu art ha trobat la seva eina d’expressió fotogràfica, que he escoltat un acudit de l’Eugenio, que tinc una relació oberta, que visc en una realitat alternativa i vaig amb retard, que m’ha caigut una carpeta pel cap i qui tira una carpeta pot ser simpàtic, que et pots trobar gent agradable a les fotocopiadores, que el meu nom apareix en més paraules de les que em pensava, que hem fomentat la meva faceta pervertida i que en el fons n’estic orgullosa, que hi ha algú tant pervertit com jo, que tinc múltiples personalitats i costen de controlar, que he dit t’estimo cada dia i us he abraçat i petonejat tant com he pogut.

Posat tot a la balança i aquesta indica que les coses no ens sortiran mai a la primera. Però, per això hem dissenyat tants plans B, C i els de socors. Si alguna cosa he après és a sobreviure, a trobar una solució davant de problemes que no ens hauríem pogut imaginar mai si no fos perquè ens han passat. I, he après a valorar la importància de tenir un bon equip, una bona tropa per combatre i puc dir amb el cap ben alt que la tinc.

I, ara, a 31 de Desembre del 2009, tanco la capsa amb un bon cadenat. Em quedo amb tot això i ara és hora de guardar-ho. El got torna a estar buit i espero que s’ompli amb gotes més estrambòtiques que les anteriors (alguna cosa em diu que ho seran; tenim el do de superar-nos). I en tancar els ulls només puc veure una cosa, un únic desig i és poder continuar asseguda al vostre costat, escoltant cada una de les vostres paraules, gaudint de cada un dels vostres somriures i donant-ho tot per guanyar la batalla del 2010 amb la meva tropa.