Eto'o!

Carta a Eto'o

Estimat Eto'o, ja deus saber que a can Barça tenim la costum de deixar marxar a la gent per la porta del darrera. Alguns s'ho mereixen i d'altres no. Tu no. Però ja se sap que de vacances la gent es deixa de veure, ja ens trucarem i tal, i a tu t'han trucat d'Itàlia i has anat cap allà. Tampoc hem tingut un trasbals emocional, a ningú li ha fet mal veure't amb la nova samarreta, ja sabiem que havies de marxar. No sé si hem tingut una relació fàcil, ets una mica boques, tens massa afany de protagonisme i ets un pèl egocèntric. Això ho has compensat bastant, no obstant, amb moments inoblidables. Gols contra el Madrid (que valen doble), gols en les dues finals de Champions, t'hi has deixat la pell i ho has sentit. Has sigut un gran 9. I ja que parlàvem de moments, aquest és un dels grans. En la primera lliga, en aquell Camp Nou que feia tant que volia celebrar coses, quan anaveu amb la samarreta vermella i al marcador de l'estadi posava "Aquest any sí. I l'altre també", i ens ho creiem. Aquell dia ens vas fer cridar més que en qualsevol altre gol. Gràcies Eto'o.