Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

Goofy e hijo

Sí, reconec que el frikisme d'aquest post és elevat. Però avui m'he trobat amb aquesta pel·licula de casualitat i m'he enrecordat quan cantava aquesta cançó... que conyes a part, s'enganxa molt.


Azuloscurocasinegro

—¿Dónde estabas esta mañana?
—No recuerdo, hace demasiado tiempo.
—¿Qué harás esta noche?
—Nunca hago planes con tanta antelación.


*Casablanca

La magia de Tim Burton en el MoMA


"El Museo de Arte Moderno de Nueva York acoge desde el 22 de noviembre un restrospectiva sobre el universo onírico del cineasta Tim Burton, autor de filmes como 'Eduardo Manostijeras', 'La novia cadáver' y 'Pesadilla antes de Navidad'. En la muestra se descubre las distintas facetas del artista en sus trabajos como ilustrador, fotógrafo y pintor. En esta muerta que se podrá visitar hasta el próximo mes de abril, no faltan imágenes de sus películas más importantes, pinturas al óleo y bocetos pensados para los rodajes".

El País.com

El secreto de sus ojos

“¿Cómo se hace para vivir una vida vacía, llena de nada? ¿Cómo se hace?”

- Molt recomanable.

La canción de Sally

Presiento que algo va a ocurrir, una tragedia para mí. Y Aunque yo quiero estar con él, tengo una extraña sensación. Ya se avecina lo peor. No se da cuenta… estoy sufriendo. Quizás verá qué siento yo por él, no se si puede ser. ¿Qué va a pasar? ¿Qué va a ser de él? ¿Dónde nos lleva el carrusel? Y aunque yo intento sonreír y como todos ser feliz, yo no lo dejo de intentar… quizá algún día estemos juntos… no puede ser, jamás ocurrirá… pues no soy para él…

- Pesadilla antes de Navidad. Mítica.

Love song for a vampire

Patrick Swayze - Dirty Dancing

Patrick Swayze sempre estaràs a Dirty Dancing i a Ghost. Un altre que ens deixa aquest any.


Dirty dancing
Cargado por ACCoruna. - Explorar otros videos musicales.

Noviembre dulce

Una de les millors escenes d'aquesta pel·lícula.

(És de cap al final, quedeu avisats, que sinó se'm diu spoiler.. xd)

Alicia en el país de las maravillas

Ja hi ha ganes de veure què ha fet Tim Burton amb Alicia en el país de las maravillas. I de veure en Johnny Depp de sombrero loco també (més i tot). De moment, el trailer, i a esperar a l'any que ve.

La boda de mi mejor amigo

Hi ha moltes comèdies roses o romàntiques, la majoria dolentes, massa pasteloses o ensucrades. Algunes, però, han perdurat i fins i tot podríem dir que són bones o que tenen alguna cosa diferent. Algunes com Notting Hill, 4 bodas y un funeral, Love Actually, El Padre de la novia o La boda de mi mejor amigo. I d'aquesta última una escena, quan tots canten al restaurant.

Public Enemies

Public Enemies, Johnny Depp. L'han d'estrenar YA!

Créditos

De cuándo los créditos te ponen los pelos de punta y sólo puedes gritar YAY!

Madagascar

En honor d'unes de les col·laboradores (ocasionals) del bloc, el videoclip en català de la pel·lícula Madagascar.. perquè ens va la marxa marxa, ens va la marxa marxa..

Combinat

- Que en Johnny Depp existeix ja hauria de ser notícia, però en aquest cas aprofundirem una mica més. Ara és notícia per dues pel·lícules, que evidentment s’hauran de veure. Una és The Imaginarium of Doctor Parnassus, la pel·lícula que estava rodant en Heath Ledger quan va morir. Si aquests dos actors no són prou motiu per anar al cine, al film també hi surten en Colin Farrell i en Jude Law. Els tres actors han donat el seu sou (que no deu ser poc) a la filla de Ledger. S’espera que l’estrenin al 2009. L’altre fet que fa notícia a en Depp és que ha confirmat que serà el personatge de sombrero loco a l’ Alicia en el país de las maravillas que està preparant Tim Burton. Aquesta encara no s’ha començat a rodar però s’espera la seva estrena pel 2010. Estarem al cas.

- Alguna vegada, mirant informació sobre el vostre pròxim destí vacacional, us heu plantejat què es diu de nosaltres a les guies turístiques estrangeres? A un article de El viajero d’El País en donen una resposta, amb coses tan interessants com que pels francesos “Al que siempre tienen los españoles en boca es a Dios. La parte concedida a Dios en la vida cotidiana es testimonio de esas reminiscencias morunas fuertemente enraizadas en el comportamiento español, algo evidente en la costumbre de santiguarse o de evocar a Dios por cualquier pretexto". Curiós, sobretot això de les “reminisciencias morunas”... Article sencer AQUÍ

- En Melendi, esperem que recuperat del seu incident en un avió, traurà un nou disc pel setembre. Aquest es dirà Curiosa la cara de tu padre, i és el quart de la seva carrera. La veritat és que des del primer, potser el més (o únic) bo, li vaig perdre una mica la pista, apart dels singles que anaven apareixent per tot arreu. El nou single Un violinista en tu tejado no m’ha desagradat del tot, almenys de moment. Esperarem aviam com són la resta de cançons.

- Moodstreem és el Mood board de Getty images. Un Mood board són aquelles pantalles teòricament d’inspiració o per crear ambient i suggerir emocions, en la qual tu selecciones el teu humor del dia i ell posa les cançons que s’hi adscriuen. Moodstreem té la particularitat de combinar la música amb les imatges de l'enorme arxiu de Getty. Aquest panell ofereix moltes opcions per seleccionar i encara que només sigui per remenar una estona val la pena fer-hi una ullada.

Notícies

Quatre notícies que no tenen res a veure les unes amb les altres, apart de que són de més o menys els mateixos dies, però que com que són curtes les posem juntes i avall.

- El jugador blaugrana, Leo Messi, recolza el nou projecte de l’Agrupació Esportiva Centelles. Per la propera temporada, el club aposta fort amb el primer equip masculí i cerca l’ascens a plata. Messi, conscient de les dificultats en el panorama del futbol sala espanyol i català, brinda la seva imatge com a suport. Entre moltes coses, el jugador pretén afavorir en la situació econòmica i esportiva d’aquest esport. ( ElTer.net ) La cara que se'm va quedar quan vaig veure en Messi amb la samarreta del Centelles...


- En Ronaldinho, ara que ja ha fotut el camp, escriu una carta d'acomiadament als barcelonistes. Diu coses com: "Marxo a un gran club, però amb una certa pena per deixar el lloc on he estat feliç, on hem compartit triomfs, però sobretot emocions (...) Em quedo amb els millors moments d'una etapa excepcional. N'hi ha hagut molts, moltíssims. M'ha agradat ser feliç a Barcelona i amb el Barcelona. Guardaré al meu cor tant afecte. El futbol és un joc, és una festa, és un esport per gaudir i fer gaudir. Cal jugar al futbol somrient. Així ho hem entès. Gràcies per somriure amb mi." A tu.

- Aquesta nit hi ha hagut un terratrèmol de magnitud 3,8 a la Selva. S'ha de dir que és el primer terratrèmol que he notat, o almenys que recordi. Eren quarts d'una i va ser com si de cop xuclessin tot l'aire de l'habitació, com si haguessin donat un cop a la façana. Vaig anar a mirar per la finestra però no feia vent. Per sort aquest matí ho he sentit per la ràdio i he deixat de pensar que m'estava tornant boja (que també podria ser...).

- La nova pel·lícula de Batman "El caballero de la noche" ha batut rècords d'audiència en el seu primer cap de setmana als Estats Units. La història crec que és més o menys la de sempre, però aquest cop la gent s'ha futut d'òsties per anar-la a veure. Hi tindrà alguna cosa a veure que el Jocker sigui el desaparegut actor Heath Ledger? Serem morbosos...


Tim Burton

Tim Burton és un dels millors directors nord-americans que hi ha, almenys per mi. Ha fet multitud de pel·lícules d’aquelles que coneix tothom i que a vegades no saps de qui són. Entre elles hi ha Batman (1989), Eduardo Manostijeras (1990), Mars Attacks! (1996), Sleepy Hollow (1999), Pesadilla antes de Navidad (1993), Big Fish (2003), La nóvia cadáver (2005), Charlie y la Fábrica de Chocolate (2005) o Sweeney Todd (2008).

Pel·lícules d’animació que han creat un estil. Adaptacions que superen l’original. Una estètica fosca, gòtica i sensible a la vegada. Contes. Grans escenes del cinema, plenes d’ironia i de surrealisme. Finals tràgics i emocions que no tenen perquè ser ensucrades i de color rosa. I un actor fetiche (que en diuen els entesos) com en Johnny Depp. Qui millor?

Era impossible escollir només unes poques escenes d’algunes de les seves pel·lícules més memorables i posar-les aquí, així que moltes s’han quedat fora. Però no podia oblidar les cançons de Pesadilla antes de Navidad, el tendre Eduardo Manostijeras, en Johnny Depp cantant a Sweeney Todd o l’escena del piano de La nóvia cadàver.








sugerències vàries...

- Us vull fer algunes suggerències. La primera és un artista rus que es diu Evgeny Kiselev. Alguns ja sabran de què parlo perquè ha aparegut en diversos blogs, però pels que no jo us el presento. Fa uns dissenys que m’han cridat molt l’atenció, això que a mi “l’art modern” no em mata gaire (em vaig quedar a l’impressionisme i a l’expressionisme).

A la seva web: http://www.ekiselev.com/ podreu veure què fa i perquè ho utilitza, des de paraigües a taules de snow, passant per cartells publicitaris o envoltoris de xocolatines. Jo us poso els que m’han agradat més i si voleu estar-ne al dia aneu al seu blog (i si sabeu rus ja será l’òstia) http://ekiselev.livejournal.com/.











- Si no heu vist Little miss sunshine mireu-la, és una bona peli que planteja un interrogant: si els americans saben fer bones pel·lícules, perquè coi no ho fan més sovint?



- Una web d’aquestes per escoltar música gratis i “artistas similares”, una de tantes, però que està prou bé (de tant en tant). Es diu last.fm i té un bon arxiu i pots escoltar segons diversos tags o veure vídeos i coses així. No està malament.



- Per si algun dia us avorriu (o teniu la necessitat de fer vàries coses a la vegada perquè sinó sembla que no estiguem estressats i això no pot ser) tres monologuistes i tres monòlegs molt bons:

- Luis Piedrahita: “Juguetes playeros”


- Toni Moog “El perro del Choni”


- David Navarro “Padres”

El mes de los Oscars

TCM (Turner Classic Movies, una cadena de pagament) fa una programació especial pels Òscars durant un mes: 31 dies repetint pelis que en el seu moment van ser Wow-oh-my-dog (i que ara també ho són) sense interrupcions.
Hasta aquí vale, però el que us volia ensenyar és l'anunci americà i l'anunci espanyol. Digueu-me pro-yanqui, pero la comparació es una mica patètica... xd
A més de que a l'espanyola són 10 pelis o menys, i repeteixen trossos dels trailers per acabar d'omplir l'anunci (pobre home, no podia parlar més ràpid...). Y esto entre una larga lista de etcéteras (es diu aixi?)...



Write here, about you and your blog.
 
Copyright 2009 ... per un món taronja ... All rights reserved.
Blogger Templates created by Deluxe Templates
Wordpress Theme by EZwpthemes