El Barça de les 6 copes

Podrà ser igualat, però mai superat. El millor Barça de la història. Enhorabona culers!

Messi d'or

Dani Jarque

Hi ha morts que no s'entenen, que fan reflexionar, que et fan pensar que la vida és injusta, que fan por, que et posen la pell de gallina, que no entens, que fan mal a molta gent, que commocionen. Aquesta n'és una. Ara el 21 voldrà dir més coses, encara que no sigui espanyolista.

Eto'o!

Carta a Eto'o

Estimat Eto'o, ja deus saber que a can Barça tenim la costum de deixar marxar a la gent per la porta del darrera. Alguns s'ho mereixen i d'altres no. Tu no. Però ja se sap que de vacances la gent es deixa de veure, ja ens trucarem i tal, i a tu t'han trucat d'Itàlia i has anat cap allà. Tampoc hem tingut un trasbals emocional, a ningú li ha fet mal veure't amb la nova samarreta, ja sabiem que havies de marxar. No sé si hem tingut una relació fàcil, ets una mica boques, tens massa afany de protagonisme i ets un pèl egocèntric. Això ho has compensat bastant, no obstant, amb moments inoblidables. Gols contra el Madrid (que valen doble), gols en les dues finals de Champions, t'hi has deixat la pell i ho has sentit. Has sigut un gran 9. I ja que parlàvem de moments, aquest és un dels grans. En la primera lliga, en aquell Camp Nou que feia tant que volia celebrar coses, quan anaveu amb la samarreta vermella i al marcador de l'estadi posava "Aquest any sí. I l'altre també", i ens ho creiem. Aquell dia ens vas fer cridar més que en qualsevol altre gol. Gràcies Eto'o.

Copa, lliga i Champions!!

Títols culers: 1, 2, 3!

La gran pitada

És igual que a la megafonia del camp poséssin l'himne espanyol a tota òstia. És igual que TVE ho censurés en directe. La xiulada no va deixar sentir l'himne, ni una sola bandera espanyola al camp. Res. Vica el Barça i Visca Catalunya!!!

Kaiserlauten! Kaiserlauten!

La imatge potser no és gaire bona, però l'audio (RAC 1) s'ho val. Ja estem a Romaaaa!!!

Madrid 2 - Barça 6

Impossible d'oblidar. Gràcies Barça!! : )

Notícies

Quatre notícies que no tenen res a veure les unes amb les altres, apart de que són de més o menys els mateixos dies, però que com que són curtes les posem juntes i avall.

- El jugador blaugrana, Leo Messi, recolza el nou projecte de l’Agrupació Esportiva Centelles. Per la propera temporada, el club aposta fort amb el primer equip masculí i cerca l’ascens a plata. Messi, conscient de les dificultats en el panorama del futbol sala espanyol i català, brinda la seva imatge com a suport. Entre moltes coses, el jugador pretén afavorir en la situació econòmica i esportiva d’aquest esport. ( ElTer.net ) La cara que se'm va quedar quan vaig veure en Messi amb la samarreta del Centelles...

- En Ronaldinho, ara que ja ha fotut el camp, escriu una carta d'acomiadament als barcelonistes. Diu coses com: "Marxo a un gran club, però amb una certa pena per deixar el lloc on he estat feliç, on hem compartit triomfs, però sobretot emocions (...) Em quedo amb els millors moments d'una etapa excepcional. N'hi ha hagut molts, moltíssims. M'ha agradat ser feliç a Barcelona i amb el Barcelona. Guardaré al meu cor tant afecte. El futbol és un joc, és una festa, és un esport per gaudir i fer gaudir. Cal jugar al futbol somrient. Així ho hem entès. Gràcies per somriure amb mi." A tu.

- Aquesta nit hi ha hagut un terratrèmol de magnitud 3,8 a la Selva. S'ha de dir que és el primer terratrèmol que he notat, o almenys que recordi. Eren quarts d'una i va ser com si de cop xuclessin tot l'aire de l'habitació, com si haguessin donat un cop a la façana. Vaig anar a mirar per la finestra però no feia vent. Per sort aquest matí ho he sentit per la ràdio i he deixat de pensar que m'estava tornant boja (que també podria ser...).

- La nova pel·lícula de Batman "El caballero de la noche" ha batut rècords d'audiència en el seu primer cap de setmana als Estats Units. La història crec que és més o menys la de sempre, però aquest cop la gent s'ha futut d'òsties per anar-la a veure. Hi tindrà alguna cosa a veure que el Jocker sigui el desaparegut actor Heath Ledger? Serem morbosos...

Adéu Ronaldinho!

Què faig ara amb el clauer amb el número 10 que posa Ronaldinho? Què faig amb el poster que posa campions i on surt agafant la Champions? Què faig amb els retalls de diari? Què faig amb els records?

Després de cinc anys en Ronaldinho ens diu adéu. Se'n va al Milan. Aquells que fa temps que el perseguien quan tots deiem que era intransferible, i que ara només ens ha faltat posar-l'hi un llacet. Va arribar a un club enfonsat i se'n va d'un club enfonsat. El primer any no es va guanyar ni res, però ningú es va emprenyar. Sabíem que lu bo estava per venir. Vam aprendre a saludar com ell i se'ns queia la bava amb les seves jugades.

Ens vam enriure del Madrid galàctic que havia preferit en Beckham i que no havia volgut a l'Eto'o. I vam guanyar una lliga, després de massa temps. Allà estavem amb la samba i cridant i saltant i demanant més, perquè sabíem que ens podíen donar més. I l'any següent 0-3 al camp del Madrid, el mític "Ja em puc morir" d'en Puyal, la segona lliga i la Champions. La Champions!

I tal com va pujar va baixar, i en picat i sense previ avís. En Ronaldinho va marxar i ja no tornarà mai més. Va ser gran però també l'ha cagat molt. Aquell camp nou en ple que li havia cantat el "cumpleaños feliz" ara el xiulava, ara perdia a poc a poc l'esperança. I al final vam passar a l'emprenyada general, als mocadors i al camp quasi buit.

Amb tot i des de la distància suposu que hem de dir, gràcies Ronaldinho.

*presentació de Ronaldinho al Camp Nou