Bue, ha arribat el moment que us doni la tabarra amb la crònica del Wacken. Aquí ve:
Dimarts 28 de juliol
Et lleves a les set del matí i deixes la casa una mica decent. Busques la manera més adient per carregar la motxilla i la tenda de campanya-Lacasito. Agafes un tren i després un altre, i per últim un bus llançadora que et porta a la T-1 de l'aeroport d'El Prat. Allà t'hi trobes amb els amics i factures.
Per fi arribes a Hamburg. Agafes un taxi que et porti fins l'alberg, on has reservat quatre llits per cinc persones. Vas a dinar amb la intenció de tornar per fer la bacaina abans de sortir a la nit. Però et passes la tarda privant i després de moltes hores arribes a l'alberg ben entrada la matinada.
Dimecres 29 de juliol Et despertes i condemnes el moment en què se't va acudir comprar sangria al LIDL. Arribes a l'estació de trens i endevines de seguida quin és el tren que has d'agafar. Et fiques al departament de "primera classe" i et preguntes si un revisor vindrà a fotre't fora. La teva germana s'envena el peu perquè ahir va caure. Tu no te'n recordes.
Arribes a Isenhoe, el poble més proper a Wacken amb tren. Per arribar-hi, agafes un altre bus. Preguntes on està el check-in dels passis de premsa i et diuen que "so far". Et tires tres hores caminant i descobreixes que estava molt més a prop que l'any passat. Te'n vas a beure al biergarten i et dediques a aguantar la birra a sobre el cap sense mans. Decideixes que l'himne del festival será aquell de "la banda más tarareada del mundo entero: PAN".
Dijous 30 de juliol Fa fred i plou. Fa tant de vent que t'aixeques cantant Viento negro, fuego i acero, una versió catxonda dels Manowar, un grup que van d'èpics per la vida. Et passes el dia investigant la zona vikinga, i bebent. Cap a les set és el primer concert: Running Wild. Com que van del rollo pirata, et tires un rato intentant explicar als alemanys del costat que "pirata" en castellà és "gai". Cau un xaparrón d'aquells que fan història, però tens l'orgull pujat i tu hi aguantaràs com una campiona. Al següent concert, els mítics-però-monyas Heaven&Hell (abans, Black Sabbath), començaràs a dubtar d'aquesta decissió. Un cop acabi el concert sopes i busques roba d'abric. Te'n vas a beure.
Divendres 31 de juliol
Vols veure Suidakra a les onze i arribes tard. Descobreixes que han canviat l'horari. Fas una birra i busques els amics. Cap al tard toquen In Flames, i flipes. Després ve el Power Metal Afternoon, amb Dragonforce i Hammerfall. La nit acaba apoteòsicament amb Amon Amarth.
Dissabte 1 d'agost
Avui si que toca Suidakra, però no fins les dotze. Tot i que t'has llevat abans, marxes perquè la reunió d'Einherjer és més important. A l'hora de dinar toquen Crysys, uns catalans que han guanyat el concurs de bandes del festival. Un dels grups més burros, Testament, toca a quarts de tres. A sota la torralda, la gent fa olles com si res. Al vespre comença la Folk Night. Primer, In Extremo (una espècie de Ramstein amb gaites) durant el concert dels quals els amics t'agafen a traició i et fan fer crowdsurfing. Quan arribes al davant de tot sents com si acabessis de baixar d'una montanya russa. Volbeat amb el seu country metal fan un dels millors concerts del festival. Tornem al viking amb els Turisas a la carpa, i ja per últim Korpiklaani. Aquí s'acaba.
Diumenge 2 d'agost
Et lleves a quarts de set i fas la bossa. Mentre et baralles amb la tenda 2 seconds se't trenquen els pantalons [sic]. A l'entrada pilles un taxi fins l'aeroport. Intentes fer l'auto check in però la màquina et té mania i l'has de fer manual. Passes els controls i esmorces un café de litro. El primer vol és guai, però quan fas l'escala a Munich et preocupes per la teva salut. Spanair és el que té. Però finalment arribes a casa i no t'ho creus. Perquè la gent no va de negre? Et passaràs així uns dies.
Hi ha qui diu que és aquesta morrinya la que fa que en els tres dies següents es venguèssin les 10.000 entrades anticipades que hi ha a la venda fins Nadal.
Sense ànim de treure protagonisme a Fingers, i amb molt d'ànim de perdre el temps que hauria d'estar dedicant al treball de Comunicació Política, us deixo una cançó de l'eriçó arbori que em té absorvida.
[The music of rebellion Makes you wanna rage But it's made by millionaires Who are nearly twice your age
One of the wonders of the world is going down It's going down I know It's one of the blunders of the world that no-one cares No-one cares enough]
Avui a les notícies han esmentat la Russian Red com a promesa de l'escena musical per al 2009. És només un apunt i una crida per què la Nerea ens faci venir el Reis amb una cançó seva (de la Russian, tot i que pot posar una de collita pròpia si vol!). Mentre esperem, posaré jo una cançó, sense cap tipus de relació amb el Nadal, ni amb la Russian, ni amb el telenotícies, ni res. Perquè em rota.
Wacken Open Air. O el que és el mateix: festival a cel obert a Wacken, un poblet perdut 100km al nord d'Hamburg (molt al nord d'Alemanya, gairebé tocant Dinamarca) que d'ençà una generació acull el que s'ha convertit en el festival de heavy metal més gran del món.
La dinovena edició del festival ha acollit a 90 bandes i a més de 75.000 persones arribades de tot el món durant tres dies intensíssims. Aquesta és una imatge de la zona d'acampada i concerts del 2007:
Els habitants de Wacken se senten orgullosos de rebre les hordes del metal un cop l'any. Habiliten els jardins de les seves urbanitzacions i vénen menjar i beguda als metalheads que s'hi passegen. A tot arreu hi ha pancartes de 'Support Wacken', especialment al supermarket. La banda dels bombers del poble, Wacken Firefighters, interpreta cada dia unes cançons de música tradicional alemanya. Fins i tot ondeja una bandera espanyola en una de les cases: és un dels pocs llocs on pots oblidar-te de la cervesa i prendre un bon got de vi! Això no vol pas dir que els wackeners es morin de set. La cervesa alemanya és ben bona i no massa cara: 3.5€ per omplir el got del festival (0,4L) de la suau Becks o de la dolça Franciskaner. Fins i tot existeix una cervesa marca Wacken!
Un cop has esmorçat una bona cervesa i un pinchito o una salsitxa, ja estàs llest per presenciar un dels concerts que comencen cap allà a les 11 del matí. Cal a dir que el karaoke-discoteca ha xapat a les 5 i has tingut al menys mitja horeta fins arribar a la tenda (!) I també és moment de ser una mica chauvinista i esmentar l'orgull que t'envaeix en marxar de la carpa quan ja tanca i només sentir parlar castellà xD xD xD
Aquí hi ha un vídeo del concert principal d'enguany. Iron Maiden era el protagonista de la primera nit. Ha passat a la història de la música ja que ha tingut l'honor de formar part del 'A night to remember', una mena de concert enregistrat de la banda més gran de cada any i que surt a la venda uns mesos després.
I quin equip d'imatge nens! Els dos escenaris grans (True Metal Stage i Black Stage), els quals no se solapaven mai, tenien un joc de 5 o 6 càmeres de vídeo cadascun, incloses grues i càmeres de mà. Les imatges es projectaven en quatre pantalles gegants a fi que els baixets i els mandrosos puguèssin gaudir igualment de l'espectacle.
És el cas dels amants de la biergarten: un seguit de taules i bancs tipus pic-nic per asseure's a beure i a xerrar amb el primer que se t'apropa. Where are you from i It's your first time at Wacken són les frases més socorrides per iniciar una conversa. Si no trobes de què parlar, sempre pots cridar WAAACKEEEEN com si t'haguessin posseït, que tothom allà present et respondrà amb un crit de guerra igual. Potser sembla una animalada però... bé, és una animalada ^^
Però no ens oblidem del més important! Hem vingut fins aquí a veure METAL i és METAL el que tindrem. Cinc escenaris i noranta grups de tots els (sub) estils i èpoques. Dos grans, True Metal i Black; dos de mitjans, WET Stage (la carpa) i Party Stage, i el petitó del biergarten. Des dels clàssics Iron Maiden als vikings Ensiferum (TATARARA TATARARA), passant pels progressius Opeth i Cynic, els thrashers 3 Inches of Blood, Holy Moses, Exodus i els enormíssims Kreator (els meus blaus en son testimonis). I molts molts més!! (A mode de final de festa, els indescriptibles Lordi).
WACKEN ha fet història. Va començar l'any 1990 amb 7 bandes i poc més de 800 assistents. Ara, és 'La Meca del Metal': s'hi ha d'anar un cop a la vida. WACKEN té significat propi. Ara mateix em deixo moltes anècdotes per explicar, però bé, crec que és prou per avui. L'any que ve, més!
Parece ser que nuestra agenda no coincide con la de los políticos. Parece ser que lo que preocupa a la gente no es lo mismo que a las personas elegidas por la gente para hacer algo al respecto. Cosas de la vida.
Barón Rojo - Son como hormigas http://www.goear.com/listen.php?v=6579761 Son ya las ocho. El ruido en mi calle es infernal perforan la acera por cuarta vez o por quinta ya.
Son como hormigas. Que buscan comida sin cesar.
La rompen, la cierran mañana otra vez vuelta a empezar.
Comienza un nuevo día en mi ciudad. Tendré que levantarme sin descansar. El autobús no llega, estoy fatal. El metro viene lleno, tendré que andar.
¿Cuándo los gobernantes funcionarán de un modo racional? Ellos que se pasaron media vida en la universidad.
Cuando el gobierno te manda una carta, has de temblar. "Señor ciudadano tiene que pagar un poco más Mañana pagará por su aparcamiento pasado pagará por cualquier invento."
No te perdonan ni una, viene la grúa la fórmula para ellos siempre es multar.
¿Cuándo recibiremos alguna buena nueva del poder? ¿Cuándo? Creo que nunca, pues desde siempre nos tocó perder.
Y si protestas te acusarán de antisocial "Joven melenudo acate usted la autoridad pues de lo contrario.... ....ya sabe muy bien a dónde irá."
¿Cuándo recibiremos alguna buena nueva del poder? ¿Cuándo? Creo que nunca, pues desde siempre nos tocó perder. traduzca
Don't remember where I was I realized life was a game The more seriously I took things The harder the rules became I had no idea what it'd cost My life passed before my eyes I found out how little I accomplished All my plans denied
So as you read this know my friends I'd love to stay with you all Please smile when you think of me My body's gone that's all
À tout le monde À tout mes amis Je vous aime Je dois partir These are the last words I'll ever speak And they'll set me free
If my heart was still alive I know it would surely break And my memories left with you There's nothing more to say Moving on is a simple thing What it leaves behind is hard You know the sleeping feel no more pain And the living are scarred
À tout le monde À tout mes amis Je vous aime Je dois partir These are the last words I'll ever speak And they'll set me free
So as you read this know my friends I'd love to stay with you all Please smile, smile when you think about me My body's gone that's all
À tout le monde À tout mes amis Je vous aime Je dois partir These are the last words I'll ever speak And they'll set me free
